Dolça victòria, esforç descomunal
Fotografia: Ramón Gunse
Endinsant-nos en l’estiu i amb la mirada posada en el nostre aniversari, arribem a Montcada plens de ganes de fer d’aquell dia tan càlid, un dels millors per agafar l’últim tram de preparació d’aniversari amb les millors sensacions possibles. Situats al poble i conjuntament amb els Castellers de Montcada i els Castellers de Viladecans, els nostres companys de plaça, ens comencem a preparar. Muntem paradeta, traiem les nostres galetes tan característiques i que tant arrasen allà on van. Esplèndides! Ens canviem. Ens llevem la samarreta 100% colla i ens posem aquella camisa tan còmoda a l’hivern i tan patida a l’estiu. I ens enfaixem. Ara, estem preparats per suar bé la camisa.
Obrim amb els pilars d’entrada, un Pd4 estrenant baix. En Manuel, un Laietà 100% implicat des dels inicis de la colla, va realitzar el seu primer pilar a plaça sense necessitat d’incorporar-li crosses. Un home dur que aguanta tot el que li posin i que sempre està animant els assajos. Aquesta figura tan estimat conjuntament amb un perfecte tronc, varen executar un brillant pilar. Ràpid i concís. Sense cap tipus de problema s’alçà, per baixar-ho amb la mateixa sensibilitat que la pujada.
Passem a ronda de castells amb els neguits propis dels nervis i els canvis d’última hora. Havíem arribat a plaça conscients que patíem baixes inesperades per malalties i que no ens deixaven amb més opcions que innovar. Comencem ronda de castells, els segons, darrere de Montcada i per davant de Viladecans. Ens arriba el moment de posar en pràctica aquestes petites variacions a tronc i ho fem començant amb un 3d6. El nostre estimat 3d6. Un 3d6 molt diferent d’altres que havíem fet prèviament i amb els canvis a l’alçada de terços. Un castell que es va descarregar però, que va patir moltíssim. Una pujada fina, suau, gairebé sense notar-se, que va tocar el cel però, que va poder caure durant tota la descarregada. Un castell pel qual vam suar la camisa com mai abans ho havíem fet i que al final, després de molt esforç i sacrifici per part dels terços, en essència, es va aguantar. Amb els nervis a flor de pell, ens endinsem en un 3d6a amb els canvis en l’agulla i que a diferència de l’anterior, va ser ràpid, suau i quiet, en definitiva, perfecte. Una pinya forta i un tronc fer-me van deixar veure una brillant construcció que va acabar amb una agulla descarregada amb facilitat i sense patiments. Per finalitzar ronda, ens veiem les cares amb el nostre repte personal d’aquest any, el 4d6. Una estructura assentada que es va alçar pràcticament sencer. Quan l’acotxadora s’estava col·locant i l’enxaneta estava a punt de terminar de pujar, l’acotxadora va tenir un problema de posició i per un moment, va volar literalment. Amb l’agilitat i destresa d’un adult, la nena ràpidament va canviar la mà de posició i es va agafar com va poder per no caure. La nostra súper Blanqui va ser molt intel·ligent i ella sola va salvar la seva pròpia caiguda amb l’ajuda de les dosos, la Miri i la Zoraida. Per precaució i després d’aquest ensurt, el vam baixar per tornar-ho a repetir. En la repetició, va passar una cosa estranya i va ser que l’enxaneta, no podia terminar de pujar a l’esquena de dosos per fer les tres passes. L’ensurt de l’anterior va apoderar-se de la por de la canalla petita. No passa res! Seguirem treballant tant la tècnica com la por. Són nens i han de posar-hi molt valor al que fan. Recordem que ells són els que pugen més alt, cosa que no tothom faria. Així que ja sortirà el 4d6 en una altra trobada.
Per acabar, ara sí, les tres colles conjuntament fem els pilars de sortida. Un Pd4 igual que el primer, perfecte. De nou, com a la diada anterior, amb la Judit d’enxaneta. Ens encanta tornar a veure-la allà dalt. Com és costum, aquesta vegada després del pilar fem un munt de P
d2 de canalla. Una estampa molt maca que als nens els encanta i als adults també. Viladecans per la seva part, després de fer els nostres pilars de canalla, executen 3Pd3 també de canalla amb pinya adulta.
Agraïm molt als Castellers de Mir i als Castellers de Viladecans l’ajuda a pinya prestada i el bon ambient a plaça viscut. Us desitgem que aquesta temporada us vagi genial a ambdós i obtingueu molts bons resultats. Esperem veure’ns aviat a plaça companys! Sort!
Per la nostra part Laietans, no ens queda més que seguir treballant de valent perquè tenim l’aniversari a la cantonada. Ara més que mai hem de sumar forces i lluitar per tirar endavant els nostres reptes personals per aquesta temporada. Som-hi que això ho tenim fet ja!
