Roquetes, talismà dels Laietans
Amb previsió de pluja i havent-nos aixecat del llit amb el diluvi de la setmana, ens enfilem cap a Roquetes per celebrar la segona diada de la temporada. Amb el neguit de la pluja veient-la pel retrovisor i amb alguns rajos de sol intentant fer-se un forat entre els núvols, arribem al punt de trobada on per sort, no va caure ni una gota.
Tot i que el dia no pintava gens bé i que anàvem a corre-cuita per si la pluja decidia fer-nos una visita, les quatre colles ens vam posar mans a l’obra. Tant va ser així, que vàrem realitzar la diada completa de 6 més matinera de la història de la colla. En la segona trobada de la temporada, ja l’hem aconseguit. Ara més que mai, tenim les piles més que carregades per atrapar tots els objectius marcats per aquest any.
No va ser una diada d’allò més fàcil però, precisament en aquestes ocasions és quan tothom més s’uneix per treballar com una única persona. Així doncs, la diada a Roquetes va començar eliminant els pilars d’entrada per avançar més ràpidament per si la pluja decidia dir-nos hola. Entrant en les rondes de Castells es marca als Laietans com a tercers després dels Castellers de les Roquetes (amfitrions), els Castellers de Castelldefels i per davant dels Vailets de Gelida.
Obrim ronda amb un 3d6 descarregat. Una construcció que igual que l’any passat és l’estrella de la colla i que ens va donar la millor de les alegries per poder continuar amb el matí. Es va realitzar en un moment amb una estructura estable i parada, perfecte per coronar-la sense cap problema. Seguim amb l’eufòria del primer i passem a un 3d6a. Un 3d6a que vàrem aixecar fins a dosos i on l’acotxadora i l’enxaneta es van quedar a les portes de coronar-ho però, que per problemes tècnics, es va haver de baixar just en el moment que li quedava res per tenir-ho. Tantes eren les nostres ganes d’aconseguir-ho, ja que el teníem a tocar, que en ronda de repetició el vam tirar endavant de nou i aquí sí, es va descarregar amb una mica de sofriment a l’alçada de terços. Terços que van aguantar com si els hi fos la vida en allò i que van deixar veure una agulla d’estrena a l’altura de segons amb la Núria. Per tancar ja, passem a un 4d6 que igual que amb el 3d6a just quan estava a punt de coronar-se, de nou es va haver de baixar. No obstant això, després del que havíem aconseguit amb el 3d6a el 4d6, no es podia quedar sense resoldre. Així que gràcies a les colles que ens acompanyaven, el vàrem tornar a repetir aconseguint així descarregar-ho sense cap problema. Amb una estructura maca als ulls dels espectadors i sense cap tipus de sofriment ni per pinya ni per tronc, vam tocar el cel de la millor de les maneres possibles.
L’emoció que es va desencadenar en aquell moment era màxima sabent que havíem aconseguit els millors resultats de la colla en un inici de temporada. Per culminar el matí, a diferència de l’inici, ara sí que va haver-hi pilars de sortida. En el nostre cas, com sempre, vam fer un pd4 sense cap tipus de problemes. Un pilar amb tronc de dones que va ser senzill i perfecte i on l’enxaneta, tot i el cansament que portava a sobre, va fer-ho sabent que la seva aleta ens donaria la millor de les alegries possibles en un dia que va començar gris i que per nosaltres, va acabar brillant per sobre de tot. Després d’aquest, com ja és tradició, realitzem 7 pilars de 2 de canalla.
Gràcies a les quatre colles que ens van acompanyar per donar-nos suport a pinya i mans quan ens feien falta. Enhorabona també per la gran diada que vau realitzar totes quatre. Felicitats!
Als responsables de la paradeta, moltíssimes gràcies per fer-vos càrrec i a Míriam, per fer-nos aquestes fantàstiques galetes i xocolates que tant ens agraden. Sou unes grans totes! Enhorabona per l’èxit!
Laietans! Nosaltres seguim treballant de valent com fins ara per aconseguir resultats com aquests. Ja hem vist que amb treball i dedicació tot és possible. Així que carregeu bé les piles que la setmana que ve ens esperen més i millors castells a Badalona. Som-hi colla!
